Història

L’any 1965, l’Ajuntament d’Igualada va cedir uns terrenys (12.000 metres quadrats) al Ministerio de Educación per a la creació d’un Col·legi Menor. El projecte no es va realitzar mai. En canvi, en aquell espai, s’hi van construir el centre educatiu de l’Emili Vallès, l’estadi atlètic i l’Institut Pere Vives Vich. La història de la ciutat era a punt de canviar per sempre. El nom de l’institut va ser Pere Vives Vich, pioner de l’aeronàutica espanyola i fill predilecte de la ciutat, en reconeixement al seu destacat paper com a membre del govern en l’eixamplament del terme d’Igualada el 1925. El General Vives va néixer a Igualada el 20 de gener de 1858 a les 16:15 de la tarda i va morir a Madrid el 9 de març de 1938.  Va ser un enginyer militar aeronàutic que va viure a Manresa, París, ciutat on va entrar en contacte amb la avantguarda científica del moment, Lleida, Guadalajara, entre d’altres. Va destacar en l’estudi dels dirigibles i globus aerostàtics.  

El 8 de gener de 1969 van començar les classes al nou centre, projectat per l’arquitecte Robert Terradas i Via, malgrat que la inauguració oficial no es va fer fins al dia 22 de gener de 1969, en un acte solemne i ple d’autoritats oficials. Igualada recuperava així un espai educatiu d’un nivell que no havia tingut des dels temps de la República. La Guerra Civil havia estroncat la tasca que es va dur breument a l’Institut Garcia Fossas, acabada també un 22 de gener de 1939. Però només va ser un parèntesi en la història educativa de la ciutat d’Igualada i comarca. Un llarg període de silenci que ara tocava a la seva fi. 

El primer curs sencer al centre (1969-1970) va començar el 2 d’octubre de 1969, ja que el 1968-1969 les classes havien començat en un altre edifici provisional, l’antic Institut Garcia Fossas ubicat a l’avinguda Balmes (avui Escola Àuria) que havia recuperat la seva tasca educativa l’any 1965. El trasllat a mig curs va fer que enmig d’un fred hivern els estudiants encetessin amb il·lusió i dificultats un nou centre que acabaria per ser la referència educativa de la ciutat fins avui en dia. Els estudis de nocturn van ser un referent de la ciutat ja que donada la situació laboral de molts estudiants els va permetre seguir amb la seva formació. I la seva sala d’actes, que ara porta el nom d’Andrés Calvo, també ha vist nombroses obres de teatre, espectacles musicals o festes de final de curs, entre d’altres. L’Institut allotja alumnat de tota la comarca i s’hi parlen diversos idiomes, ja que el plurilingüisme és un dels seus pilars educatius. Actualment és seu de l’IOC (Institut Obert de Catalunya) i s’hi poden cursar l’ESO i el Batxillerat en diferents modalitats. També està en el marc d’un projecte europeu d’intercanvi d’estudiants i foment de llengües. 

 Els seus amplis espais, com el Pati de les Moreres o els espais dedicats a les pistes d’esport i l’hort, han permès una educació en contacte amb la natura i l’aire lliure, cosa difícil de trobar en centres de grans ciutats. Actualment, la ciutat d’Igualada compta amb més centres públics d’ensenyament secundari, però el Pere Vives continua sent una de les preferències habituals dels estudiants, sovint fills d’antics alumnes o professors que han passat pel centre en les seves diverses etapes. 

Són incomptables les persones que han passat pel centre, com a alumnes, pares, professors, personal administratiu i de gestió, manteniment, neteja… Cadascun d’ells forma part de la història del centre que afronta els reptes de l’educació del segle XXI amb il·lusió i esperit renovador. 

Vols formar part de la nostra història? Hi estàs convidat!

DIRECTORS DEL CENTRE

19. Carme Hernández Rabanal (2019- present)

18. Rafael Carmona Téllez (2011-2019)

17. Carlos Montes Plaza (2004-2011)

16. Montserrat Combalia Vila (2000-2004)

15. Anna Vaqués Guitart (1998-2000)

14. Assumpta Sagristà Rodó (1996-1998)

13. Ernest Fabregat Soler (1993-1996)

12. Xavier Badia Cardús (1987-1990)

11. Vicente Bitrián Aisa (1986-1987)

10. Rosa Recasens Esteruelas (1985-1986)

9. Jordi Minguell Ribes (1984-1985)

8. Assumpta Sagristà Rodó (1981-1984)

7. Ángel González Ruiz (1978-1981)

6. Antonio Amor Zamora (1976-1978)

5. Cristino García Peralta (1975-1976)

4. Melchor Calaf Rubio (1972-1975)

3. Alfonso Cuatrecasas Targa (1971-1972)

2. Paulino Peris Guerola (1970-1971)

1. Josep Maria Adzet Adzet (1968-1970)